Economia

Des del començament del segle XXI, amb la pujada dels preus del petroli, l'increment en la inversió estrangera directa i un major consum intern han donat un impuls al creixement econòmic de Rússia. El 2007 va ser el novè any de creixement consecutiu, amb una mitjana del 7% anual des de la crisi financera de Rússia de 1998. El Producte interior brut (PIB) de Rússia el 2007 va ser de US$2.076 bilions en paritat de poder adquisitiu convertint-se en la setena economia més gran del món. El salari mitjà de Rússia a principis del 2008 era de US$640 al mes; el 2000 era de US$80. El 15,8% dels russos vivia sota el llindar de la pobresa el 2007, i la taxa d'atur era del 6,8%. Rússia té les reserves més gran de gas natural, les segones més gran de carbó i les vuitenes més grans de petroli. És l'exportador més gran de gas natural i el segon exportador de petroli. Les exportacions de tots dos a més dels metalls i la fusta representen el 80% de totes les exportacions russes. Tot i els preus elevats dels hidrocarburs, les vendes del petroli i del gas només representen el 5,7% del PIB, i el govern prediu que aquesta xifra es reduirà a 3,7% per al 2011. El govern ha mantingut superàvits en el pressupost federal des del 2001. Les reformes fiscal, financera i de propietat de la primera administració del president Vladímir Putin han tingut un efecte positiu, augmentat la confiança dels inversors: la inversió estrangera directa s'ha incrementat de US$14.600 milions el 2005 a US$45.000 milions el 2007. El PIB va créixer 8,1% el 2007, un augment a causa dels béns i serveis del mercat intern i no pas a l'extracció i exportació d'hidrocarburs. Tot i així, la inflació encara és elevada: el 2007 va ser del 12%. El desenvolupament econòmic del país ha estat, tanmateix, molt desigual geogràficament. L'àrea de Moscou contribueix amb un alt percentatge del PIB rus. La major part de Rússia, en especial les comunitats indígenes i rurals de Sibèria no n'han rebut els beneficis.