power point

Skrillex

Economia

Des del començament del segle XXI, amb la pujada dels preus del petroli, l'increment en la inversió estrangera directa i un major consum intern han donat un impuls al creixement econòmic de Rússia. El 2007 va ser el novè any de creixement consecutiu, amb una mitjana del 7% anual des de la crisi financera de Rússia de 1998. El Producte interior brut (PIB) de Rússia el 2007 va ser de US$2.076 bilions en paritat de poder adquisitiu convertint-se en la setena economia més gran del món. El salari mitjà de Rússia a principis del 2008 era de US$640 al mes; el 2000 era de US$80. El 15,8% dels russos vivia sota el llindar de la pobresa el 2007, i la taxa d'atur era del 6,8%. Rússia té les reserves més gran de gas natural, les segones més gran de carbó i les vuitenes més grans de petroli. És l'exportador més gran de gas natural i el segon exportador de petroli. Les exportacions de tots dos a més dels metalls i la fusta representen el 80% de totes les exportacions russes. Tot i els preus elevats dels hidrocarburs, les vendes del petroli i del gas només representen el 5,7% del PIB, i el govern prediu que aquesta xifra es reduirà a 3,7% per al 2011. El govern ha mantingut superàvits en el pressupost federal des del 2001. Les reformes fiscal, financera i de propietat de la primera administració del president Vladímir Putin han tingut un efecte positiu, augmentat la confiança dels inversors: la inversió estrangera directa s'ha incrementat de US$14.600 milions el 2005 a US$45.000 milions el 2007. El PIB va créixer 8,1% el 2007, un augment a causa dels béns i serveis del mercat intern i no pas a l'extracció i exportació d'hidrocarburs. Tot i així, la inflació encara és elevada: el 2007 va ser del 12%. El desenvolupament econòmic del país ha estat, tanmateix, molt desigual geogràficament. L'àrea de Moscou contribueix amb un alt percentatge del PIB rus. La major part de Rússia, en especial les comunitats indígenes i rurals de Sibèria no n'han rebut els beneficis.

Política i govern

Segons la constitució russa, adoptada per referèndum el 12 de desembre, 1993, després de la crisi constitucional, Rússia és una federació governada segons un sistema semipresidencialista. Constitucionalment, el govern és regulat per un sistema de separació de poders definit per la constitució, la qual és el document legal suprem i el contracte social del poble de la federació russa. Les tres branques del govern són: la branca legislativa: l'Assemblea Federal bicameral, integrada pel Duma Estatal i el Consell de la Federació; l'Assemblea crea les noves lleis, té la facultat de declarar la guerra, aprovar els tractats internacional i la facultat de destituir el president; la branca executiva: el president, comandant en cap de l'exèrcit i cap d'Estat; té la facultat de vetar les lleis aprovades per l'Assemblea, designa els membres del gabinet i altres funcionaris, i administra i aplica les lleis i les polítiques federals; la judicatura: la Cort Constitucional, la Suprema Cort de Justícia, la Suprema Cort d'Arbitratge i les corts federals, els jutges de les quals són designats pel Consell Federals sota la recomanació del president; tenen la facultat d'interpretar les lleis i poden revocar-les si les consideren anticonstitucionals. Segons la Constitució, la justícia constitucional a la cort es basa en la igualtat de tots els ciutadans, els jutges són independents i només se sotmeten a la llei, els judicis són oberts i l'acusat se li garanteix la defensa. Des de 1996, Rússia ha establert una moratòria sobre l'aplicació de la pena capital, encara que aquesta no ha estat abolida per llei. El president s'elegeix per votació popular per un mandat de sis anys (des de les modificacions constitucionals de 2008; l' actual mandat és de quatre anys) amb l'opció de ser elegit per a un segon mandat consecutiu (no hi ha restricció sobre el nombre total de vegades que la mateixa persona pot ser escollida). Els ministeris del govern estan compostos pel president del Govern (primer ministre) i els seus viceprimerministres, ministres i altres, tots són designats pel president per recomanació del primer ministre amb requeriment del consentiment de la Duma Estatal. El legislatiu és l'Assemblea Federal consistent de dues cambres, la Duma Estatal amb 450 diputats i el Consell de la Federació amb 178 representants. Els principals partits, els únics representats en la Duma estatal, són Rússia Unida, el Partit Comunista de la Federació Russa, el Partit Liberal Democràtic de Rússia i Rússia Justa.

Geografia física

Rússia és el país més gran del món i s'estén per gairebé tot el nord del supercontinent d'Euràsia: ocupa el nord d'Àsia (1/3 del total continental) i l'est d'Europa, respectivament el 74,7% i el 25,3% del seu territori. Està separada del continent americà per l'estret de Bering. A causa de la seva grandària, Rússia mostra tant monotonia com a diversitat i igual que la seva geografia, el seu clima, vegetació i sòls abasten grans distàncies. De nord a sud de la plana d'Europa oriental, es dóna una seqüència de tundra, boscos temperats de coníferes (taiga), boscos mixts caducifolis, prades (estepa) i semidesert (la franja del mar Caspi), amb canvis en la vegetació que reflecteixen els grans canvis en el clima. Sibèria té una seqüència similar, encara que sense taiga. El país té 40 Reserves de la Biosfera declarades per la UNESCO i vuit àrees naturals han estat declarades també Patrimoni de la Humanitat. Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través de la mar de Barentsz, la mar de Kara, la mar de Làptev, la mar de la Sibèria Oriental i la mar dels Txuktxis. Allí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través de l'estret de Bering, la mar d'Okhotsk i la mar del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils; i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb la mar Càspia i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són la mar Negra i la mar d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, la mar Bàltica a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba l'óblast o província de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic. Rússia s'estén a través de la major part del nord d'Euràsia i, per tant, existeixen una gran varietat de paisatges i climes. La major part del paisatge consisteix en planes enormes, tant en la part europea com en la part asiàtica que són àmpliament conegudes com, per exemple, Sibèria. Aquestes planes són predominantment estepa al sud i arbrat dens al nord, amb la tundra al llarg de la costa del nord. Es troben cadenes muntanyenques al llarg de les fronteres del sud, com el Caucas (que conté l'Elbrús, el punt més alt de Rússia amb 5.633 m) i l'Altai. A l'est hi ha la serralada Verkhoiansk i els volcans de la península de Kamtxatka. A la part central hi ha els Urals, que són la divisió principal entre Europa i Àsia. Rússia té una extensa línia de costa de més de 37.000 quilòmetres al llarg dels oceans Àrtic i Pacífic, així com mars interiors com la mar Bàltica, la mar Negra i la mar Càspia. Els mars més petits són part dels oceans; la mar de Barentsz, la mar Blanca, la mar de Kara, la mar de Làptev, la mar de la Sibèria Oriental i la mar dels Txuktxis són part de l'Àrtic, mentre que l'estret de Bering, la mar d'Okhotsk i la mar del Japó pertanyen a l'Oceà Pacífic. Les illes principals que s'hi troben inclouen Nova Zembla, la Terra de Francesc Josep, la Terra del Nord, les illes de Nova Sibèria, l'illa de Wrangel, les illes Kurils i Sakhalín. Rússia és atravessada per grans rius. Els de la part europea que desemboquen a les mateixes costes russes són el Volga, el Don, el Kama, l'Okà i el Dvinà Septentrional, mentre que els que desemboquen en altres països són el Dnièper i el Dvinà Occidental. A l'Àsia s'hi troben l'Obi, l'Irtix, el Ienissei, l'Angarà, el Lena i l'Amur. Els llacs principals inclouen el llac Baikal, el llac Làdoga i el llac Onega.

Introducció

Rússia (en rus: Россия, Rossiia) o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia és un estat transcontinental d'Euràsia. És una república semipresidencialista integrada per subjectes federals. Rússia limita amb Noruega, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Bielorússia, Ucraïna, Geòrgia, Azerbaidjan, Kazakhstan, la República Popular de la Xina, Mongòlia i Corea del Nord. L'extrem oriental del país i del continent asiàtic és molt a prop de l'estat estatunidenc d'Alaska. Amb una superfície de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és el país més extens del món; la superfície de Rússia és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món. Amb 142 milions d'habitants, és el novè país més poblat.